ELS PARES SÓN ELS RESPONSABLES DE L'EDUCACIÓ DELS FILLS

Dit d'una altra manera: la responsabilitat sobre l'educació dels fills és irrenunciable.

És cert que avui la família ha deixat de ser per a la mainada una comunitat exclusiva. Les formes de vida actuals fan que els infants, de ben petits, visquin bona part de les seves experiències fora de l'ambient familiar.

Això no vol dir que la família perdi part de la seva responsabilitat educadora, sinó que la delega en uns professionals: els mestres. Ara bé, la responsabilitat real correspon sempre i únicament als pares.

Els mestres només col.laboren amb els pares, no poden substituir-los ni ho han de fer completament en cap aspecte.

D'altra banda, cal que els pares valorin l'esforç del fill per estudiar i aprendre, Aquest és, potser, el més important dels aprenentatges que ha de fer.

Els resultats acadèmics són en gran part una conseqüència d'aquest esforç.

És indispensable conèixer i viure el procés educatiu en la seva totalitat i els factors que hi poden influir, si no es coneix aquest procés i aquests factors, no es poden valorar els resultats.

Hem de tenir en compte que:

L'acció neix de la reflexió.
En la família és on s'adquireixen les actituds, els valors i les normes
Els pares formen un equip
El que el fill pensa d'ell mateix és fonamental per al seu rendiment acadèmic
Una part de les notes dels fills se l'han guanyada els pares
Els fills han de saber que s'espera alguna cosa d'ells
Els pares i els mestres col.laboren
Els fills tenen coses a dir
Totes les situacions tenen resposta
Els fills creixen

Davant d'això què podem fer els pares per ajudar els fills en els estudis?

Aprofitar el temps

L'horari escolar. És molt recomanable que els pares coneguin l'horari escolar. Així, s'evita preguntar al fill cada dia què ha fet o què farà l'endemà, i els pares es poden interessar per aspectes més concrets (com ha anat una matèria en particular, etc...)

El fill veurà que tenim interès per allò que fa diàriament i que estem al cas de les seves activitats.

L'horari a casa. És útil que el fill s'organitzi el temps també fora de l'escola. Una possibilitat és l'elaboració d'un horari que complementi l'escolar i li permeti fer-se una idea de la seva realitat diària.
Això permetrà als pares observar les mancances i suggerir modificacions en l'ús del temps en funció dels objectius i l'edat del fill.
D'aquesta manera també coneixeran els aspectes i les matèries que prefereix o que rebutja, ja que a unes dedicarà més temps que a les altres. Tot això ens anirà orientant sobre les seves inclinacions.

Mals resultats, qui és el culpable?

¿El mestre? Davant un mal resultat, el més senzill és sempre culpar al mestre i evitar qualsevol responsabilitat, sobretot si no el coneixem. Per això és important tenir-hi relació i saber com fa la seva feina. La visió del fill és sempre parcial.

¿El fill? Quan es culpabilitza el fill, els pares, per fer-lo reaccionar, sovint li fan veure els sacrificis que els està costant fer-lo estudiar, que s'estant invertint uns diners en la seva educació i que no hi ha resusltats, no hi ha guanys.

L'educació, no es pot equiparar mai a una activitat mercantil. Això pot produir en el fill un sentiment d'angoixa i un clima negatiu en les relacions familiars. D'altra banda, hi ha nois que poden reaccionar abandonant els estudis o decidint que ho faran més endavant. Si tenen el convenciment que la seva activitat no és "productiva", voldran deixar-la per una altra que ho sigui.

Els premis i els càstigs. Per tot això, entre altres raons, els pares han d'intentar evitar utilitzar repetidament premis i càstigs per valorar el rendiment acadèmic.

Els premis no s'han de concebre com una font de motivació. No és bo que el fill senti que la recompensa lògica d'uns bons resultats acadèmics és un premi material. Els premis es poden convertir en una finalitat de l'estudi, i aquesta relació és perniciosa.

Si els pares perceben els avenços que va fent dia a dia i l'estimulen de paraula, fan que augmenti la confiança en ell mateix i la satisfacció personal d'una manera més eficaç que amb un regal, tot i que aquest sigui molt valuós.

No ens hem de fixar únicament en els resultats, sinó en tot el procés.

Si, per exemple, els pares no permeten que el fill surti un cap de setmana perquè no té els deures fets, ell ha d'acceptar que una de les seves obligacions prioritàries és l'escola, i que la feina de l'escola s'ha de fer al dia. Això no s'ha d'entendre com un càstig, sinó com el compliment d'unes obligacions.

L'aprenentatge és un procés i cal aprendre a valorar-lo com a tal i donar-hi tanta importància o més que als resultats acadèmics concrets.

Buscar culpables no és mai una solució. Ben al contrari, aixó acostuma a crear conflictes que empitjoren la situació. Cal buscar les causes del mal resultat i donar-hi el tractament adequat.

Imposar càstigs a posteriori, amb el butlletí de notes a les mans, és inútil.

Estudiar, sí; però ¿on?

Cal procurar bones condicions ambiental per a l'estudi. Cada família està condicionada tant per l'habitatge com pel nombre dels seus membres, etc. Malgrat això, és responsabilitat dels pares oferir al fill, en la mesura de les seves possibilitats, un espai adequat per estudiar.

Les condicions ideals de l'espai d'estudi són les següents:

La temperatura ha d'oscil·lar entre els 18º i els 20º C.
Hi ha d'haver silenci.
Ha de ser un lloc fix.
Ha de comptar amb il·luminació natural. Si això no és possible, cal evitar els fluorescents.
Ha de ser un espai ventilat.
El mobiliari ha de ser adequat a l'edat del fill.
Ha de comptar amb prestatges amb el material necessari a l'abast, sense que s'hagi d'aixecar.
Aquestes condicions són desitjables però no indispensables. El que cal és crear en cada casa el millor espai i el millor ambient possible per a l'estudi.

¿Què fer quan surten de l'escola?

Les activitats extraescolars. Les activitats extraescolars són positives, ja que ajuden a desenvolupar aspectes diferents de la personalitat del fill i amplien els seus coneixements.

En canvi, poden ser del tot contraproduents si es fan únicament per omplir temps lliure i no interessen la persona que les ha de fer.

Hores de televisió? d'Internet?

La televisió, els ordinadors... són aparells que nosaltres podem controla com fem amb la rentadora o el microones

Si se saben utilitzar, són un excel·lent mitjà educatiu, del qual el fill pot aprendre tantes coses o més que a l'escola.

Si no se'n sap, l'embadaleix. La succesió d'imatges i misstages és prou atractiva per tenir-lo atrapat davant de l'aparell veient programes sense cap interès.

La solució no és apagar els aparells perquè sí; això és arbitrari i no és mai definitiu. Cal aprendre a conviure amb ells, críticament, valorar i parlar sobre el que s'està veient i fent. I cal saber desconnectar-los quan no ens aporten res o hi ha altres coses més importants o més interessants a fer.

Consideracions

A secundària els estudis s'han de prendre seriosamen, són fonamentals.

Les avaluacions han de ser molt significatives pels pares:

Si a les dues primeres avaluacions tenen més de dues assignatures suspeses, amb molta seguretat es pot ja predir el resultat final del curs.
No us deixeu enganyar, encara que diguin que ho recuperaran.
Si hi ha alguna cosa especial, el tutor us informarà en el full d'avaluació o mitjançant l'agenda.
Si al butlletí de notes hi ha vàries assignatures suspeses, no cal cap més advertència.

COM A PARES TENIM UN OBJECTIU:

SEGUIR AMB MOLT INTERÈS EL CURS ESCOLAR DEL MEU/VA FILL/A