Comportar-se d'acord amb uns hàbits i normes que els portin cap a una autonomia personal i cap a una col.laboració amb el grup social. (Des de posar-se la bata tots sols fins a participar en activitats col.lectives).

" Observar i explorar l'entorn immediat amb una actitud de curiositat i respecte, identificant característiques i propietats significatives dels elements que el conformen i aprenciant positivament manifestacions artístiques i culturals adients a la seva edat.

" Relacionar i retenir dades sensorials. ( Des de distingir els colors i les formes fins a saber de quin costat prové un so).

" Establir relacions entre els objectes aplicant les estructures del pensament intuitïu, elaborant una primera representació mental de l'espai i, a partir de les pròpies vivències, una representació mental del temps. (Des de saber diferenciar la pròpia dreta i esquerra fins a conèixer l'ordre de les actuacions habituals del dia: aixecar-se, anar a escola, anar a dinar, etc).

" Representar i evocar aspectes de la realitat viscuda, coneguda o imaginada, i expressar-los mitjançant el joc i altres formes de representació.

" Comunicar-se i expressar-se de forma ajustada a les diferents situacions de comunicació habituals, per mitjà dels diversos llenguatges: corporal, verbal, gràfic, plàstic, musical i matemàtic. (Ballar, explicar un conte, dibuixar,...).

" Conèixer, mitjançant la participació en manifestacions culturals, tradicionals i folklòriques, els signes d'identitat propis de Catalunya.

AREES D'APRENENTATGE

- Descoberta d'un mateix.

Fa referència al coneixement de la pròpia persona i la noció d'identitat que es constitueix en interacció amb l'entorn.

-Descoberta de l'entorn natural i social.

És la descoberta de l'entorn natural i social. L'entorn, en relació amb els infants de menys de 6 anys, té com a referència els elements, els espais, les condicions, les situacions i les relacions que formen part del seu context i que incideixen en el seu desenvolupament.

-Intercomunicació i llenguatges.

S'inclouen tots els continguts relacionats amb la comunicació i els diferents llenguatges que l'home ha anat creant: llenguatge verbal, musical, plàstic i matemàtic.
Amb el treball d'aquests continguts es pretén que l'alumne pugui expressar-se, comprendre i comunicar-se per tal que li sigui més fàcil l'accés als diferents sistemes de representació i comunicació que utilitza la nostra societat.

ALGUNS ASPECTES DE LA RELACIÓ ENTRE PARES I FILLS

L'afectivitat

L'afecte dels altres membres de la família, sobretot dels pares, és un factor bàsic en la vida dels fills, ja que respon a una de les necessitats més importants de les persones.

L'acceptació

Cal acceptar el nen/a com a persona, tal com és. El fet que no acceptem alguna de les seves conductes no implica mai que no l'acceptem a ell.

La seguretat

L'entorn del nen/a ha d'oferir-li una estabilitat raonable, tant afectiva com material, encara que aquesta darrera és menys important, sempre que es cobreixin uns mínims imprescindibles.

Constància. S'ha de donar una constància en els valors que es transmeten. Les normes que reben els fills han de ser clares i permanents.
Coherència. Les conductes del fill ha de tenir per part de l'adult unes conseqüències lògiques.

Visió positiva. Sempre que sigui possible, és convenient donar-li una visió positiva de les coses, i quan es planteja algun problema hem de donar vies de sortida, si pot ser, cercades conjuntament amb ell.

L' autonomia personal

Alguns aspectes a tenir en compte per impulsar el creixement del fill/a:

" Vestir-se i despullar-se sol, recollir la roba i endreçar-la al lloc adequat. Preparar les coses per l'endemà.

" Autonomia per anar al lavabo i control d´esfínters. Demanar la intervenció del nen en rentar-se la cara, les mans i les dents. Utilitzar el mocador.

" Descans. El llit ha de ser independent i fora de l´habitació dels pares. Conèixer les hores de son adequades a l´edat i fixar l'hora d'anar a dormir. Donar temps per acomiadar-se. Previ a l´hora d´anar a dormir realitzar activitats relaxants i tranquil·les.

" Alimentació. El nen ha d'acostumar-se a menjar sol en un ambient de relació agradable i fent servir els coberts. Cal establir les hores per cada àpat i permetre que el nen noti les sensacions de tenir gana i estar satisfet. És important afavorir una dieta equilibrada i menús variats, sense abusar de dolços. L'hora de menjar no és una estona de joc i per tant s'han d'evitar les activitats de distracció.

Els hàbits

Un hàbit és una conducta adquirida per la repetició d'un acte. Hem d'actuar amb regularitat i estimular el nen perquè practiqui d'una forma repetida i sistemàtica la conducta concreta que esdevindrà hàbit.

En general és molt important aconseguir que el nen adquireixi hàbits adequats, ja que constitueixen una part important en el procés d'aprenentatge i de socialització.

Els hàbits li seran útils per al millor desenvolupament de les seves possibilitats, per a l'adquisició dels aprenentatges, per ajudar-lo en l'adaptació social i per assolir el màxim possible d'autonomia.

L'adquisició d'hàbits dóna seguretat al nen, afavoreix processos
intel·lectuals i motrius i permet una relació més relaxada amb l'infant.

Cal motivar els nens amb l'exemple, amb una actitud estable, coherent i constant. I fer-ho conjuntament tots dos pares, marcant pautes, límits i normes adequades a l'edat.

ASPECTES A TENIR EN COMPTE PER A UN BON DESENVOLUPAMENT DE LA PARLA

A partir dels 30 mesos no és aconsellable portar xumet ni de dia ni de nit ja que provoca una relaxació inadequada de la llengua i no ajuda a articular els sons.

Passat els 2 anys s'ha d'evitar beure amb biberó ja que no s'estimula l'hàbit d'una correcta absorció de líquids i la llengua continua estant relaxada.

Cal intentar que no es posin el dit a la boca (fer pipa) perquè això acaba provocant deformacions dentàries i una incorrecta posició de la llengua, no afavorint una bona producció de la parla.

Els nens/es de 3 anys han de menjar sòlid i no triturat perquè la boca està preparada per fer-ho. Amb el menjar triturat a partir d'aquesta edat es provoca una relaxació greu que incidirà en els aspectes motrius de la parla i donarà problemes d'articulació dels sons.

Cal fer una dieta variada. És aconsellable que mengin per esmorzar entrepans de pa de barra i no de motllo, així com altres aliments durs (pomes, bastons, pastanagues…) ja que la llengua i la boca necessiten exercitar-se per una bona producció dels sons. Parlaran bé si masteguen bé.

És important que el nen/a de 3 anys tingui consciència que li cal mocar-se i de com fer-ho, seria beneficiós treballar això dins de la rutina diària. Com fer-ho? Cal agafar l'aire per la boca i treure'l pel nas amb força. Al principi li costarà però amb constància ho aprendrà a fer com qualsevol altre hàbit.

Els nens/es han de parlar amb paraules adequades i no paraules estereotipades de nen més petit (txitxa, miau….). Cal afavorir el llenguatge de forma correcta, cada cosa té un nom.

Si el nen/a assenyala amb el dit per demanar les coses, és bo exigir-li que ho demani verbalment i després retornar allò que ha dit de forma correcta. El llenguatge s'aprèn practicant i quan es té la necessitat de demanar les coses.

Si el nen/a diu una paraula incorrecta, encara que faci gràcia, cal repetir-li la paraula correctament ja que sinó estem reforçant que ho digui malament.

El nen/a necessita un interlocutor. S'han de buscar alternatives per no veure gaire la televisió sol/a perquè l'infant farà una bona comprensió però no tindrà l'oportunitat de dialogar.

El llenguatge i la intel·ligència es desenvolupen quan l'infant té l'oportunitat d'experimentar, observar i explicar-ho a algú.

ELS PARES SÓN RESPONSABLES DE L'EDUCACIÓ DELS FILLS

Dit d'una altra manera: la responsabilitat sobre l'educació dels fills és irrrenunciable.

És cert que avui la família ha deixat de ser per a la mainada una comunitat exclusiva. Les formes de vida actuals fan que els infants, de ben petits, visquin bona part de les seves experiències fora de l'ambient familiar.
Això no vol dir que la família perdi part de la seva responsabilitat educadora, sinó que la delega en uns professionals: els mestres. Ara bé, la responsabilitat real correspon sempre i únicament als pares.

Els mestres només col·laboren amb els pares, no poden substituir-los ni ho han de fer completament en cap aspecte.
D'altra banda, cal que els pares valorin l'esforç del fill per estudiar i aprendre. Aquest és, potser, el més important dels aprenentatges que ha de fer.
Els resultats acadèmics són en gran part una conseqüència d'aquest esforç.
És indispensable conèixer i viure el procés educatiu en la seva totalitat i els factors que hi poden influir; si no es coneix aquest procés i aquests factors, no es poden valorar els resultats.

Hem de tenir en compte que:

" L'acció neix de la reflexió.

" En la família és on s'adquireixen les actituds, els valors i les normes

" Els pares formen un equip

" El que el fill pensa d'ell mateix és fonamental per al seu rendiment acadèmic

" Una part de les notes dels fills se l'han guanyada els pares

" Els fills han de saber que s'espera alguna cosa d'ells

" Els pares i els mestres col·laboren

" Els fills tenen coses a dir

" Totes les situacions tenen resposta

" Els fills creixen

PROGRAMACIÓ PEDAGÒGICA

CAPACITATS A ASSOLIR

" Progressar en el coneixement i el domini del cos i de les seves possibilitats, adquirint hàbits de salut i benestar. ( Des de rentar-se les mans abans de menjar, fins a utilitzar cada vegada millor els coberts).

" Assolir el grau de seguretat afectiva i emocional que correspon al seu moment de maduresa, i anar-se formant una imatge positiva d'ells mateixos i dels altres. (Des de compartir les joguines fins aprendre a relacionar-se amb tothom de la mateixa manera).