CICLE INICIAL
 
 

 

Els mestres ensenyen a estudiar

Tot ofici necessita un bon aprenentatge. L'estudi és un ofici que costa. Per tant s'ha d'aprendre. Els mestres recomanen:

- Llegir bé i entendre el que es llegeix, això vol dir que s'ha d'aprendre el significat de les paraules.

- Escriure amb claredat i sense faltes.

- Fer exercicis de càlcul.

- Aprendre a ser bon observador. Es poden fer exercicis d'observació: fixant-se bé en alguna cosa i anotant en una llibreta tot allò que crida l'atenció.

- Estar atent quan es fan les coses.

- És bonic i útil veure la TV però si s'hi està massa estona es pot destorbar els estudis; per això hem de limitar l'ús de la televisió.

- Observar les normes de l'escola per al seu bon funcionament.

 Alguns aspectes de la relació entre els pares i els fills

L'afectivitat

L'afecte dels altres membres de la família, sobretot dels pares, és un factor bàsic en la vida dels fills, ja que respon a una de les necessitats més importants de les persones.

L'acceptació

Cal acceptar el nen com a persona, tal com és. El fet que no acceptem alguna de les seves conductes no implica mai que no l'acceptem a ell.

La seguretat

L'entorn del nen ha d'oferir-li una estabilitat raonable, tant afectiva com material, encara que aquesta darrera és menys important, sempre que es cobreixin uns mínims imprescindibles.

La constància

S'ha de donar una constància en els valors que es transmeten. Les normes que reben els fills han de ser clares i permanents.

La coherència

Les conductes del fill han de tenir per part de l'adult unes conseqüències lògiques.
Visió positiva. Sempre que sigui possible, és convenient donar-li una visió positiva de les coses, i quan es planteja algun problema hem de donar vies de sortida, si pot ser, cercades conjuntament amb ell.

Els hàbits

Un hàbit és una conducta adquirida per la repetició d'un acte. Hem d'actuar amb regularitat i estimular el nen perquè practiqui d'una forma repetida i sistemàtica la conducta concreta que esdevindrà hàbit.
En general és molt important aconseguir que el nen adquireixi hàbits adequats, ja que constitueixen una part important en el procés d'aprenentatge i socialització.
Els hàbits li seran útils per al millor desenvolupament de les seves possibilitats, per a l'aqdquisició dels aprenentatges, per ajudar-lo en l'adaptació social i per assolir el màxim possible d'autonomia.
L'adquisició d'hàbits el farà sentir més segur d'ell mateix.

  Els pares són els responsables de l'educació dels fills

Dit d'una altra manera: la responsabilitat sobre l'educació dels fills és irrenunciable.

És cert que avui la família ha deixat de ser per a la mainada una comunitat exclusiva. Les formes de vida actuals fan que els infants, de ben petits, visquin bona part de les seves experiències fora de l'ambient familiar.

Això no vol dir que la família perdi part de la seva responsabilitat educadora, sinó que la delega en uns professionals: els mestres. Ara bé, la responsabilitat real correspon sempre i únicament als pares.

Els mestres només col.laboren amb els pares, no poden substituir-los ni ho han de fer completament en cap aspecte.

D'altra banda, cal que els pares valorin l'esforç del fill per estudiar i aprendre, Aquest és, potser, el més important dels aprenentatges que ha de fer.

Els resultats acadèmics són en gran part una conseqüència d'aquest esforç.

És indispensable conèixer i viure el procés educatiu en la seva totalitat i els factors que hi poden influir, si no es coneix aquest procés i aquests factors, no es poden valorar els resultats.


Hem de tenir en compte que:

  • L'acció neix de la reflexió.
  • En la família és on s'adquireixen les actituds, els valors i les normes
  • Els pares formen un equip
  • El que el fill pensa d'ell mateix és fonamental per al seu rendiment acadèmic
  • Una part de les notes dels fills se l'han guanyada els pares
  • Els fills han de saber que s'espera alguna cosa d'ells
  • Els pares i els mestres col.laboren
  • Els fills tenen coses a dir
  • Totes les situacions tenen resposta
  • Els fills creixen

Davant d'això que podem fer els pares per ajudar els fills en els estudis?

Conèixer el centre, i interessar.se per qualsevol aspecte de l'activitat escolar.

Conèixer el tutor. El tutor és el principal col.laborador dels pares en l'eduació del fill. Com més contacte hi hagi amb el tutor, més senzill serà resoldre qualsevol mena de conflicte, tant d'aprenentatge com de comportament o de relacions.

Conèixer els professors. Davant de qualsevol conflicte, els pares tindran una visió més realista si coneixen el mestre. El fill es pot equivocar o pot tenir una visió distorsionada del que passa, o inventar, per evitar problemes.

Ésser els amics dels fills. El comportament del fill no és el mateix davant dels pares que davant dels amics. Aquestes relacions són molt importants, ja que sovint passa més temps amb els amics que amb la família.

Els companys influeixen en moltes qüestions, per exemple, a l'hora de triar estudis, hem d'intentar que ho faci en funció dels seus interessos i no segons el que fan o opinen els companys.

Molts dels treballs i les feines que es fan a l'escola es proposen en grup, i és fonamental que mantingui unes relacions fluïdes amb els companys perquè aquest treball sigui efectiu.

A més les pautes de comportament que es fixen ara en les relacions amb els companys marcaran les futures relacions com adult.