Els
mestres ensenyen a estudiar
Tot
ofici necessita un bon aprenentatge. L'estudi és un ofici
que costa. Per tant s'ha d'aprendre. Els mestres recomanen:
- Llegir bé i entendre el que es llegeix, això vol
dir que s'ha d'aprendre el significat de les paraules.
- Escriure amb claredat i sense faltes.
- Fer exercicis de càlcul.
- Aprendre a ser bon observador. Es poden fer exercicis d'observació:
fixant-se bé en alguna cosa i anotant en una llibreta tot
allò que crida l'atenció.
- Estar atent quan es fan les coses.
- És bonic i útil veure la TV però si s'hi
està massa estona es pot destorbar els estudis; per això
hem de limitar l'ús de la televisió.
- Observar les normes de l'escola per al seu bon funcionament.
Alguns
aspectes de la relació entre els pares i els fills
L'afectivitat
L'afecte
dels altres membres de la família, sobretot dels pares, és
un factor bàsic en la vida dels fills, ja que respon a una
de les necessitats més importants de les persones.
L'acceptació
Cal acceptar el nen com a persona, tal com és. El fet que
no acceptem alguna de les seves conductes no implica mai que no
l'acceptem a ell.
La seguretat
L'entorn del nen ha d'oferir-li una estabilitat raonable, tant afectiva
com material, encara que aquesta darrera és menys important,
sempre que es cobreixin uns mínims imprescindibles.
La constància
S'ha de donar una constància en els valors
que es transmeten. Les normes que reben els fills han de ser clares
i permanents.
La coherència
Les conductes del fill han de tenir per part
de l'adult unes conseqüències lògiques.
Visió positiva. Sempre que sigui possible, és convenient
donar-li una visió positiva de les coses, i quan es planteja
algun problema hem de donar vies de sortida, si pot ser, cercades
conjuntament amb ell.
Els hàbits
Un hàbit és una conducta adquirida per la repetició
d'un acte. Hem d'actuar amb regularitat i estimular el nen perquè
practiqui d'una forma repetida i sistemàtica la conducta
concreta que esdevindrà hàbit.
En general és molt important aconseguir que el nen adquireixi
hàbits adequats, ja que constitueixen una part important
en el procés d'aprenentatge i socialització.
Els hàbits li seran útils per al millor desenvolupament
de les seves possibilitats, per a l'aqdquisició dels aprenentatges,
per ajudar-lo en l'adaptació social i per assolir el màxim
possible d'autonomia.
L'adquisició d'hàbits el farà sentir més
segur d'ell mateix.
Els
pares són els responsables de l'educació dels fills
Dit d'una
altra manera: la responsabilitat sobre l'educació dels fills
és irrenunciable.
És cert que avui la família ha deixat de ser per a
la mainada una comunitat exclusiva. Les formes de vida actuals fan
que els infants, de ben petits, visquin bona part de les seves experiències
fora de l'ambient familiar.
Això no vol dir que la família perdi part de la seva
responsabilitat educadora, sinó que la delega en uns professionals:
els mestres. Ara bé, la responsabilitat real correspon sempre
i únicament als pares.
Els mestres només col.laboren amb els pares, no poden substituir-los
ni ho han de fer completament en cap aspecte.
D'altra banda, cal que els pares valorin l'esforç del fill
per estudiar i aprendre, Aquest és, potser, el més
important dels aprenentatges que ha de fer.
Els resultats acadèmics són en gran part una conseqüència
d'aquest esforç.
És indispensable conèixer i viure el procés
educatiu en la seva totalitat i els factors que hi poden influir,
si no es coneix aquest procés i aquests factors, no es poden
valorar els resultats.
Hem de tenir en compte que:
- L'acció neix de la reflexió.
- En la família és on s'adquireixen les actituds,
els valors i les normes
- Els pares formen un equip
- El que el fill pensa d'ell mateix és fonamental per
al seu rendiment acadèmic
- Una part de les notes dels fills se l'han guanyada els pares
- Els fills han de saber que s'espera alguna cosa d'ells
- Els pares i els mestres col.laboren
- Els fills tenen coses a dir
- Totes les situacions tenen resposta
- Els fills creixen
Davant
d'això que podem fer els pares per ajudar els fills en els
estudis?
Conèixer el centre, i interessar.se per qualsevol aspecte
de l'activitat escolar.
Conèixer
el tutor. El tutor és el principal col.laborador dels pares
en l'eduació del fill. Com més contacte hi hagi amb
el tutor, més senzill serà resoldre qualsevol mena
de conflicte, tant d'aprenentatge com de comportament o de relacions.
Conèixer
els professors. Davant de qualsevol conflicte, els pares tindran
una visió més realista si coneixen el mestre. El fill
es pot equivocar o pot tenir una visió distorsionada del
que passa, o inventar, per evitar problemes.
Ésser
els amics dels fills. El comportament del fill no és el mateix
davant dels pares que davant dels amics. Aquestes relacions són
molt importants, ja que sovint passa més temps amb els amics
que amb la família.
Els companys
influeixen en moltes qüestions, per exemple, a l'hora de triar
estudis, hem d'intentar que ho faci en funció dels seus interessos
i no segons el que fan o opinen els companys.
Molts dels treballs i les feines que es fan a l'escola es proposen
en grup, i és fonamental que mantingui unes relacions fluïdes
amb els companys perquè aquest treball sigui efectiu.
A més les pautes de comportament que es fixen ara en les
relacions amb els companys marcaran les futures relacions com adult.